Nou any
Sembla mentida, però novament inaugurem un altre any, una altra ocasió que sabem, ja d’avantmà, inexorablement perdura, perquè malgrat que de tant en tant alguna notícia positiva ens arriba a sorprendre, encara hi ha al món un bon grapat d’ànimes que veuen en la maldat el riu d’on traure uns bons peixos… parlem de Palestina, un colp més Palestina ens serveix per saber què significa el dolor i la pèrdua de vides humanes, sempre inútilment…
i què passarà després? després dels polítics i dels seus necis discursos? després que els tirans hauran caigut? que el poble senzill continuarà sobrevivint, amb els problemes de sempre, problemes que quasi ningú no veu, que serien relativament senzills de resoldre… un petit instant de felicitat evita moltes més morts del que imaginem…
i això em trau a la memòria un article que vaig llegir sobre algunes ciutats-estat dels Emirats Àrabs, on s’havia construït una societat moderna a colp de petrodòlars, però gràcies a tot això hom podia viure lliurement, sense ser prejutjat, dins les seues pròpies creences i en una societat moderna, amb cultura, amb bellesa, en un aprenentatge interior que ens vindria a recordar el moment culminant de les ciutats-estat italianes al renaixement… amb els medici apostant per un ingredient que mou cultures i les fa inscriure’s en això que diem història… no sabem si aquestes ciutats ho encertaran, però és innegable que, amb el seu treball, amb la millora de la vida de molts dels seus habitants ens esten assegurant que no només ells augmentaran el seu nivell de vida, sinó que no cauran en l’absurd de creure que amb el sacrifici de les seues vides quelcom pot canviar. I és que és curiós que en aquestes ciutats la violència radical islamista siga una de les més baixes a tot el món… haurien d’aprendre molts països, fins i tot d’europa? possiblement sí!
alfons navarret
Un dia nou, mirar per la finestra s’ha convertit en una mena de mitologia. Cauen les fulles. Cau el temps en una espècie de feixuguesa que respira si hom respira i tot succeeix molt lenta o ràpidament… el vidre ens ha protegit sempre. En ell tenim la cuirassa necessària per sobreviure. Ara caldrà unes maletes. Uns dies blaus de sol i fredor i guants… és temps d’hivern i encara no hem encetat aquesta època. Núvols i superfícies per l’oblit. Hi ha ben poques coses que ens pateixen. Per això caldrà sobreviure, un sol colp, i recordar les cançons de Joan Baptista Huguet. I pensar que tota eternitat cap en un dital d’aigua.