Qui anava a pensar que un western podria presentar un retrat tan actual de l’essència humana? La història, que comença d’una forma prou fragmentària, ens envia a la vida de dos personatges solitaris que s’acabaran trobant allà on el món (el seu món) comença, just a la vora del mar.

I el que podria haver estat una història d’amor ambientada en el llunya far west, acaba atrapant-nos en una altra típicament de l’oest, un western que desmunta el llenguatge típic d’aquest gènere cinematogràfic.

I és que, aprofitant que el protagonista, Holger Olsen, decideix anar a la guerra contra l’esclavisme, dels estats del nord contra els del sud, el fill d’un adinerat terratinent, Weston, acostumat a fer sempre la seua voluntat i protegit pels poders fàctics (el seu pare i l’alcalde del petit municipi), acaba per violar la seua dona i deixar-la embarassada.

A la seua tornada, Olsen es farà càrrec de la situació i acabarà acceptant aquest fill que el destí li ha deixat, però amb la mort de la seua esposa, Vivienne Le Coudy, a conseqüència d’una malaltia que li ha encomanat el violador, acabarà per iniciar un camí que el durà envers la venjança i, alhora, del descobriment de la mar, la fi del món, al seu fill.

Amb un llenguatge elegant i molt cuidat, aquest retrat d’època ens permet de recuperar un període sovint massa estereotipat per l’abús dels tòpics del gènere, creant un llenguatge propi que fan, d’aquesta pel·lícula, una experiència singular i única. Veritablement recomanable, en una època que estem acostumats a una acció constant i una manca de profunditat d’uns personatges que se’ns presenten sovint com a penes un esbós o una caricatura. Els bells paisatges acaben d’arrodonir aquesta experiència, on no hi manquen els elements típics que hi solem trobar: el bar, el pianista, l’alcalde corrupte, els miners… però que no ens fan perdre de vista els elements veritablement centrals. Una pel·lícula per no perdre’s.