Llibre dels àngels (capítol tercer) II
Al tercer capítol ens anuncia que tractarà sobre l’existència dels àngels al món. Així, tractarà de respondre aquells que afirmen que els àngels no existeixen donat que no se’ns apareixen d’una forma quotidiana… com que no els veiem, doncs no haurien d’existir… però Eiximenis els respon que no només existeixen, sinó en un nombre incalculable, i per confirmar-ho ens aporta diversos testimonis, com ara de les Santes Escriptures i dels Sants. Així, per exemple, citarem, entre els que inclou Eiximenis, a Sant Donís, que diu dels àngels que són imatge de Déu: Angelus est imago de diu. I, entre d’altres coses, diu d’ells que són a la seua imatge, el seu espill clar i resplendent de la virtur o tresor de la seua potència…
Per altra part, la (persona) folla diu dels àngels que no són res, ni tampoc la seua angelical natural, sinó que sobre ells governa el fat i la fortuna o l’atzar… de mode que iguala els àngels al no-res i tracta d’anular la seua essència. Davant això Eiximenis demana Déu que confonga tanta malícia com hi ha, perquè creure això realment suposa un atac envers el seu Creador, que és Déu. I contra els seus cavallers que són els àngels.
Altrament inclou el testimoni de Damascenus quan escriu sobre Sant Donís. I aquest afirma que, com sabem de les Sagrades Escriptures, molts dels miracles ocorren contra la lògica humana, contra la saviesa i contra les habilitats, sovint guanyant batalles o destacant i fent caure grans personatges. Per altra part, que gràcies als àngels els homes hem pogut accedir a un major coneixement de Déu i que molt sovint Ell actua mitjançant els àngels. En definitiva, que negar els àngels suposa, inevitablement, un acte de defalliment i d’ignorància greu envers les Sagrades Escriptures i una mostra que no es té molt de domini de filosofia. De mode que negar tot això suposaria negar, alhora, l’existència de Déu, dels paradís, de l’infern i del purgatori, i fins i tot de l’existència de l’aire al món… donat que, segons els savis, al cap i a la fi existeixen al món més coses que no se’ns apareixen que no les que se’ns presenten al davant, per la qual cosa hauríem de concloure tot negant la validesa d’aquests raonament.
