Una escola menys: es diu Palestina
Mai no hauríem pensat que una escola suposara cap risc, una escola mantinguda per les Nacions Unides, una escola que era el refugi dels que no tenen res, absolutament res… la lliçó a aprendre era una altra: la mort entrava no mitjançant els llibres d’història, sinó a través de les teulades i en forma de míssil, això sí, electrònicament comandat fins a uns enemics molt perillosos, que quasi sempre han resultat ser civils… quin és el problema de la gran tecnologia israeliana per matar constantment, quin és el problema de la consciència mundial per no fer res per evitar-ho? fins a quan hauran de morir abans que alguna cosa passe? i no són només innocents, ja ni tan sols els infants són respectats… aqueix vellard ull per ull ha passat a la història, ara toca repetir els camps d’extermini, però el destí ha volgut que qui fou aleshores una víctima indefensa, ara és qui petja el botó del llançament del projectil que destruirà tantes, víctimes, potser col·laterals… en el fons, a qui importa això? estic segur que dins d’Israel hi ha molts que ploren, i no només àrabs, per aquesta tragèdia… fins a quan estarem amb el deute del genocidi i consentint la seua impunitat? té sentit encara parlar d’impunitat davant d’aquest acte de cobardia? es pot respondre amb la tecnologia punta davant d’una pedrada? per quina raó això està passant? queden massa preguntes sense resposta, massa interessos ocults… malauradament, molts pateixen i uns pocs s’ho miren des dels despatxos oficials… la humanitat arriba a aquests extrems. El gran germà d’avui és la mort de tot un poble, retrasmès dia a dia a tot arreu? fins a quan haurem d’esperar a què hom prenga mesures contra un estat irracional i assassí?
i tot continua, més o menys, igual…
alfons navarret
