Ca Bassot
Els recitals de Ca Bassot sempre són una font de sorpreses… dissabte feien quinze anys, quinze voluntats de treballar per la nostra terra, quinze esforços per veure el got sempre mig ple, i també quinze records a Vicent Andrés Estellés… ara que la poesia no està de moda, un grup d’amics ens vam juntar per això que abans es feia, contar petites històries i fer que la veu viatjara més enllà del nostre pensament. Eren Mari Carme Arnau, Gaspar Jaén i jo mateix, i entre els vells murs de la casa, vam imaginar un moment de màgia i gairebé creàrem un món millor, almenys per uns instants. Més tard, el grup Trencaclosques va posar un punt i final a la festa en majúscules, una cirera en dolç que ens embriagà amb la seua música… les sorpreses són així, de vegades ens obrin els ulls i altres ens presenten les coses amb unes ulleres ben bé especials… mirem-ho, però fem que la vida pague la pena… i la resta serà bufar i fer bombolles…
Alfons Navarret
