Totes les paraules…

Els recitals de Ca Bassot sempre són una font de sorpreses… dissabte feien quinze anys, quinze voluntats de treballar per la nostra terra, quinze esforços per veure el got sempre mig ple, i també quinze records a Vicent Andrés Estellés… ara que la poesia no està de moda, un grup d’amics ens vam juntar per això que abans es feia, contar petites històries i fer que la veu viatjara més enllà del nostre pensament. Eren Mari Carme Arnau, Gaspar Jaén i jo mateix, i entre els vells murs de la casa, vam imaginar un moment de màgia i gairebé creàrem un món millor, almenys per uns instants. Més tard, el grup Trencaclosques va posar un punt i final a la festa en majúscules, una cirera en dolç que ens embriagà amb la seua música… les sorpreses són així, de vegades ens obrin els ulls i altres ens presenten les coses amb unes ulleres ben bé especials… mirem-ho, però fem que la vida pague la pena… i la resta serà bufar i fer bombolles…

Alfons Navarret

Hi ha dies que són fets per mirar. No els cal una explicació, només l’instant els justifica i tot resta en romandre a l’espera… una gota caient, un colp furibund contra l’asfalt i tanta tendresa… hi ha colps que hom s’esvera de la meravella quotidiana que sovint no veiem, que se’ns escapa d’entre els dits. I no en fem res per canviar-ho. Hi ha la presa. Hi ha el món sempre allà a fora. I nosaltres tractem de fugir en el dia a dia fins que ja és massa tard… de vegades ja és massa tard.

Visualitze l’espai. a penes el buit. un raig de llum de vesc s’esmicola. hi ha nits que no pots ni avançar. som allò que permet que hom ens endevine. millor, una esquisida raresa. un clam incert. la plaça comença a moure’s, és pedra i dolor del colp de martell, és conversa. demà oloraràs certes sentors i marasmes. tot, en una perfecta harmonia. de principis. passa un núvol, amb la sang imaginada. som pitjors que abans? tornem a començar. això és, veritablement, inevitable…

alfons navarret

Dies i dies… esperança de dies. afecció i potser un precís instant que tot apareix i comença a esvair-se… no saber. i saber.

després de tot, ben bé val una mirada.

Alfons Navarret